L’informe detalla com la construcció d’habitatges, la crisi social i econòmica ha incidit en la davallada de dades respecte el número d’habitatges construits, fet que ha implicat la inflació de preus. “Mentre que entre 1996 i 2006 es varen construir 464 habitatges, dels quals 96 eren habitatges de protecció oficial, entre 2007 i 2017 només es varen construir 192 habitatges, cap dels quals era de protecció oficial”, assegura l’informe assenyalant dades oficials.

A la població existeix un gruix important de llars en règim de lloguer (436) amb una mitjana de preu de lloguer de 500 euros mensuals, mentre s’hi comptabilitzen de manera estable un important número d’habitatges buits. “El parc d’habitatge buit s’ha mantingut estable entre l’any 1991 (149 habitatges vacants), l’any 2001 (233 habitatges vacants) i l’any 2011 (271 habitatges buits)” assenyalen els autors de l’informe que proposen mesures per a revertir la situació.

El propi informe de l’Observatori DESC assenyala com l’Ajuntament en els darrers anys ha destinat recursos a la rehabilitació de façanes mitjançant el Pla d’Ajuts per a la Rehabilitació del Casc Antic (PARCA) amb subvencions que han anat disminuint progressivament: 30.000 € (2016), 20.000 € (2017), 10.000€ (2018) i 6.000 € (2019).

Mesures per a promoure l’habitatge públic
Per a posar en funcionament la bossa d’habitatges buits, la CUP proposa establir acords de cessió dels habitatges entre l’Administració i el titular, amb els que el municipi es fa càrrec del cost de la rehabilitació, xecuta indirectament les obres i conserva l’ús de l’habitatge durant un nombre determinat d’anys. Això permetria recuperar i rendibilitzar el cost i posar al mercat i a preu assequible els habitatges que
hagi seleccionat prèviament.

Segons recorda el propi informe, la legislació vigent també contempla mesures per a la mobilització en lloguer social del parc d’habitatges de titularitat privada que es troba desocupat i sense ús de manera njustificada. En aquest sentit, la CUP recorda com ha reclamat un estudi sobre habitatge al municipi on s’identifiquin els immobles que han caiguts a mans de la reestructuració bancària i la SAREB. A més, es proposen modificacions urbanístiques que reservin solars existents per la construcció d’habitatges de protecció oficial i establir l’obligació als promotors perquè un tant per cent dels habitatges nous a construir siguin de protecció oficial que segons la pròpia Generalitat hauria de ser del 15% el 2027.

L’infome recorda que en el cas dels immobles en procés d’execució hipotecària, els pobles poden reivindicar la forta demanda d’habitatge per a exercir el dret de tanteig i retracte, fet que permetria obtenir immobles per a posar a disposació del parc públic d’habitatge. Joan Carles Casares, regidor de la CUP d’Alcover, recorda com la pròpia legislació permet l’iniciació d’expedients per a declarar la situació anòmala dels habitatges i la possibilitat d’imposar multes coercitives quan hagin transcorregut els terminis fixats per l’Ajuntament sense que als habitatges buits se’ls hagi donat cap ús.

L’informe de l’observatori desc
Durant tres anys, l’Observatori per als Drets Socials i Econòmics (DESC) ha estat treballant en l’elaboració del document “Informe de Polítiques Públiques del Municipi d’Alcover (2018-2019)” on s’hi detalla un diagnòstic sobre la població i les dades econòmiques del municipi, els funcionament dels serveis socials i les actuacions de l’administració local amb propostes per a la millora.

Per a la confecció de l’informe s’han realitzat una trentena d’entrevistes i es sustenta en una considerable sèrie de documents públics com pressupostos, plecs de licitació, adjudicacions i dades d’interès
obtingudes tant d’informes previs realitzats per l’administració. L’informe ha tingut un cost de 1.500 euros i ha estat íntegrament finançat per l’Assemblea de la CUP d’Alcover amb recursos procedents de les dietes i retribucions que els tres regidors del Grup Municipal van renunciar a percebre, d’acord amb el codi ètic de la formació.

El regidor del Grup Municipal de la CUP, Joan Carles Casares, denuncia a més que la proposta per a elaborar un informe sobre necessitats socials es va plantejar de fer-lo conjuntament amb l’actual equip de govern. “Es van comprometre a sufragar l’estudi i implementar les mesures que proposessin els experts, però mesos més tard es van desentendre totalment sense donar-nos a nosaltres ni a l’Observatori Desc cap explicació al respecte, pel que vam decidir que el sufragaríem i el tirarien endavant nosaltres amb els recursos del nostre grup polític”, assenyala Casares. L’informe tracta a més qüestions com l’immigració, joventut, treball i ocupació, indústria, ajudes municipals a les famílies i política de contractació de l’Ajuntament d’Alcover.